Subvencions vs retallades

No es preveuen prous ingressos al pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2013 per poder mantenir el mateix nivell de despesa actual, per tant s’han de plantejar més retallades:

 - Als treballadors de la Generalitat, independentment del que cobrin, retallada lineal del 7 % (aplicada en les pagues extres). Cal tenir en compte que hi ha empleats de la Generalitat que actualment estan cobrant 700 € mensuals o, en determinades situacions, fins i tot menys. No es pot treure el complement de dedicació especial de l’11%, que només cobren els alts càrrecs o limitar-los les percepcions salarials a 5.000 € mensuals, per exemple; això no seria “equitatiu”.

 - A les farmàcies, 4 mesos d’endarreriment en els pagaments de la factura farmacèutica. Què es vagin preparant, que segur que s’allargarà el termini.

 - A les entitats anomenades del 3er. sector (serveis socials), que els preguntin quan cobraran el que se’ls hi deu.

 - Les entitats sanitàries i educatives concertades , estan al dia dels seus cobraments?

 - Les empreses subcontractades (amb el corresponent personal) que presten serveis a la Generalitat, quin retard de cobrament porten?

 - Els ajuts als autònoms i a la creació d’ocupació, segueixen existint?

 - Els ajuts a les famílies i les beques, on queden?

 - Retallades als hospitals, comissaries, jutjats, dependències administratives... i tots coneixem altres llocs i persones afectades que farien  la llista interminable.

Però, sí que les diferents Administracions de l’Estat preveuen tenir  pressupost per pagar unes despeses militars i en armament (pregunteu quant costa cada avió eurofighter...) de primera divisió, unes estructures Administratives i Institucionals infinites (A.G.E., C.C.A.A., Diputacions, Municipis, Consells Comarcals, Delegacions, Subdelegacions, Empreses, Organismes, Ents,...), donar subvencions a tort i a dret als Òrgans Institucionals Sistèmics de la “democràcia espanyola”, és a dir, partits polítics, sindicats i patronals. I sobretot, mantenir una estructura d’alts càrrecs, assessors i personal eventual en general de dimensions estratosfèriques, amb uns sous que molts pocs treballadors públics “purs” cobren, per suposat amb les corresponents dietes, despeses de representació (mòbils, portàtils, taxis, cotxes oficials...) i targetes de crèdit, a part.

 Precisament, la patronal, amb les idees ben clares i amb el senyor Juan Rosell al capdavant,  n’és un bon exemple: “la culpa de tot, la té l’estructura administrativa i sobretot els treballadors públics, que són una espècie de paràsits que només serveixen per a crear problemes, que els eliminin a tots...”, que tal com reflexa la pròpia memòria de la  CEOE del 2010, ja se’n cuidarà ell d’administrar el diner públic. Dels 587 M € del seu pressupost, gairebé 400 M € vénen de les diferents administracions (en una part important, destinats a la formació ocupacional), amb una estructura de 230 organitzacions empresarials i 5.000 organitzacions de base, amb milers d’empleats alliberats, destinats a les funcions de l’organització... Si això no és una estructura administrativa , burocràtica i parasitària, segur que el sr. Rosell ens dirà què és.

El mateix pel sindicats més representatius o “sistèmics”, és a dir UGT i CCOO, també el 2010 van rebre cada un prop de 200 M € només en fons ocupacionals, amb les seves corresponents estructures i deixant a part la resta de subvencions que reben de totes les administracions.

Per cert, amb els interrogants que s’han plantejat des de ja fa anys en l’aplicació correcta dels fons ocupacionals, fins i tot amb consideracions al respecte per part del Tribunal de Comptes.

Menció a part tenen els partits polítics i fundacions pròpies: només del Congrés es van repartir el 2012,  65M €; a més de totes les subvencions públiques i les ja també “conegudes” aportacions privades.

A tall d’exemple veieu el BOE 196 de 16/08/12 pàg.59083, BOJA 7 de 12/01/2012 pàgs. 45,46,... , BOCYL 124 de 29/06/2012 pàg. 43727, i si teniu algun moment dediqueu-vos a repassar de tant en tant els diaris oficials de les diferents administracions: van plens de subvencions atorgades a altres entitats, organismes, associacions... per exemple, DOGC 6321 de 22/02/13 pàg.9945, DOGC 6311 de 8/02/13 pàg. 6945.

També es pot anar pagant el rescat bancari, que des de l’inici de la crisi ha rebut en avals i ajuts directes més de 220.000M €. Algú s’ha preguntat amb quina part d’aquesta quantitat s’hauria pogut evitar de deixar a gent sense un sostre on viure? Només l’import del 2012 ha suposat més del 3% del PIB de l’Estat; recordem que el dèficit de la Generalitat no ha arribat al 2% del seu pressupost.

Segurament, molts dels casos descrits són inevitables, però molts d’altres es poden revisar i fins i tot eliminar. El que no pot ser és que  tot el cost de l’actual  conjuntura l’hagin d’assumir els mateixos, és a dir, els ciutadans, i que s’oblidin de les grans empreses (algunes de les quals un dia van ser públiques i d’altres s’han fet grans a base de treballar per les administracions) i que ara estan en mans d’una oligarquia que influeix en tots els nivells de decisió i que realment semblen intocables, o com el rei d’Espanya, són inviolables.

Per tot plegat, els treballadors públics diem que ja n’hi ha prou de corrupció, de retallades socials, de pèrdua de drets i en definitiva de traspassar les línees vermelles de la dignitat que com a persones creiem que tenim.