dilluns, 6 de maig del 2013

9 de maig: vaga general d'educació

Dijous vinent, 9 de maig, està convocada una vaga general a nivell estatal en defensa de l'educació. Per què es convoca? Per respondre a les actuacions que està fent el nostre govern envers l'educació:

"Contra el professorat
  • Reduint plantilles en més de 5000 llocs de treball
  • Rebaixant el salari: el 30% del poder adquisitiu
  • Augmentant les càrregues de treball
  • Precaritzant condicions laborals
Contra el personal de suport educatiu i PAS
  • Reduint plantilles
  • Externalitzant serveis
  • Rebaixant el salari: el 30% del poder adquisitiu
Contra la investigació científica
  • Aturant el finançament de programes
Contra alumnes i estudiants
  • No cobrint substitucions des del 1r dia
  • Reduint beques
  • Augmentant les ràtios i reduint el suport educatiu
  • Rebaixant els pressupostos dels centres
  • Augmentant les taxes universitàries
  • Posant preu a la formació professional
  • Fent inviable l'educació infantil
Contra les famílies
  • En la mesura que baixen els pressupostos, un 20% a Catalunya, augmenten les despeses educatives de les famílies
  • Perquè s'impedeix a les famílies construir el projecte educatiu amb els centres
La lluita és necessària
  • No podem renunciar a la millor política possible per a l'economia, la cultura i la cohesió social de Catalunya
  • És molt important el que estem aconseguint tots els moviments i organitzacions que defensem l'educació: anar units i organitzats. Això ens fa forts!
  • És important mantenir la lluita a cada centre educatiu, a cada barri, a cada localitat, a Catalunya i a Espanya"
(Text extret de: http://portal-ccoo.blogspot.com)


Des dels Serveis Territorials d'Empresa i Ocupació a Barcelona, ens concentrarem davant el nostre centre de treball a les 12.00h per recolçar als companys d'Educació, pares, mares i estudiants. Uniu-vos a les protestes!


dimarts, 30 d’abril del 2013

Carta al Sr. Mas

La Plataforma Sindical Unitària ha preparat una carta reivindicativa adreçada al President de la Generalitat. Si hi esteu d'acord amb el que s'exposa, aporteu el vostre granet de sorra amb la vostra signatura.
Aquí teniu el text de la carta i, al final, us deixem l'enllaç per tal que pogueu obtenir el document per imprimir-lo i signar-lo.

"CARTA AL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT

abril de 2013

Retallar drets, hipoteca el nostre futur

Senyor President
els sotasignants, treballadors/res de les administracions de Catalunya, ens adrecem a vostè per fer-li algunes consideracions i demandes, emparant-nos en els drets que ens reconeix l'Estatut i en el deure de denunciar les mesures que hipotequen, dia a dia, el nostre futur.
Consideracions
Els serveis públics i socials són l'instrument que tenen els estats i els governs per garantir el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. Sense sanitat, educació, protecció social, justícia i seguretat no hi ha Estat. 
Els empleats i empleades de l'administració constitueixen l'eix vertebrador de les polítiques públiques. La ràtio de treballadors públics per nombre d'habitants de Catalunya és la més baixa de l'estat espanyol i de les més baixes de la Unió Europea.
La sortida de la crisi no es pot fonamentar en retallar drets i salaris, sinó en aplicar polítiques de desenvolupament econòmic i en exercir una fiscalitat progressiva que recapti més impostos procedents de les rendes del capital i del patrimoni. Una mirada ràpida als pressupostos reflexa la importància, fins i tot obscena, que tenen les rendes del treball sobre els guanys del capital i els impostos, com l'IVA o els impostos espacials, que maltracten especialment a les persones amb menys recursos.
Les polítiques que està aplicant el Govern de la Generalitat aconsegueixen que els rics cada dia siguin més rics, i els treballadors i treballadores, cada dia més pobres.
Les persones que treballem en els serveis públics i els concertats ja varem realitzar sacrificis els darrers anys. Ara toca que la Generalitat es plantegi el reordenament del deute que té amb empreses que han construït infraestructurese i amb les entitats bancàries. Cal que negociï el tipus d'interès, l'amplicació dels terminis de pagament i el tipus de comissions dels crèdits.
Les privatitzacions comporten la reducció dels drets de la ciutadania, l'empitjorament de la qualitat dels serveis i la precarització laboral de treballadors i treballadores. Els beneficis de les privatitzacions són per als inversors i especuladors que hi fan negoci.
Les ampliacions de jornada que es pretenen fer a determinats sectors com la sanitat o justícia tenen, com a objectiu, acomiadar personal o deixar de contractar per a determinats horaris, i, en general, desregular els horaris del conjunt de les plantilles.
La corrupció està a nivells no coneguts des de l'inici de la democràcia en el nostre país i no veiem actuacions del Govern que posin fre. Se'ns demana que fem sacrificis, mentre que qui ens ho demana no és exemple de transparència ni honestedat, per acció o omissió.
Demandes
Per tot l'exposat, senyor President, us demanem que:
- Atureu i revoqueu les privatitzacions que s'han dut o es volen dur a terme.
- Renegocieu el deute amb entitats financeres i empreses.
- No feu cap més retallada en la prestació de serveis públics i socials.
- Anul·leu l'Acord de Govern que autoritza la supressió d'una paga de les retribucions de 2013.
- No incrementeu la jornada de cap col·lectiu.
- Restabliu la jornada i el salari del personal interí al 100%.
- Doneu instruccions per recuperar el nivell d'ocupació i les condicions de treball que teníem el gener de 2010 a la Funció Pública de Catalunya.
- Poseu en marxa mesures efectives per acabar amb el frau fiscal i la corrupció política.
- Acordeu cobrir els llocs de treball produïts per les jubilacions.
- Cobriu les substitucions des del primer dia.
Esperant doneu satisfacció a les nostres demandes, us saludem atentament."

divendres, 26 d’abril del 2013

28 d'abril: Manifestació contra els pressupostos antisocials

Aquest diumenge 28 d'abril, se celebrarà una manifestació amb el lema "Aturem els pressupostos antisocials. Totes juntes podem". Ha estat convocada per organitzacions veïnals, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa, la Plataforma en Defensa de la Salut, la PSU de la Funció Pública, la Plataforma Prou Retallades...

Estem convocats a diferents punts per, finalment, acabar sortint tots plegats en una gran manifestació unitària. Així, a les 11.30h estarem organitzats als següents punts:
  • Educació: Passeig de Gràcia/Aragó
  • Sanitat: Balmes/Gran Via
  • Funció Pública: Rambla Catalunya/Diputació (Seu del Dep. d'Economia i Coneixement)
  • Universitats: Pl. Universitat
  • Fòrum Social del Baix Llobregat: Balmes/Ronda Universitat
 
Des d'aquest punts, anirem fins a Passeig de Gràcia/Ronda St.Pere, des d'on, a les 12.30h baixarem fins arribar a la seu del Parlament, al Parc de la Ciutadella.

Us animem a participar: el nostre futur està en joc!

 


 

dilluns, 8 d’abril del 2013

+ que un club? I tant que sí!

El passat 20 de març sortia publicada la Resolució EMO/541/2013, de 8 de març, per la qual es dóna publicitat a les subvencions concedides per l'Agència Catalana del Consum durant l'any 2012 (DOGC núm. 6339).

Sorprèn la quantitat atorgada al Futbol Club Barcelona: 230.000€. Com sempre, els nostres polítics es mouen pels seus propis interessos i no pels del poble, cosa que no sorprèn gens, per molt que el seu discurs indiqui sempre tot el contrari. Potser es pensen que ens venen la moto.

Vergonyós!

Si voleu ampliar la notícia, podeu fer-ho a la publicació de El País.

dimarts, 26 de març del 2013

El dia que acabà la crisi

Avui volem compartir amb vosaltres un article que es va publicar a El País, a l'edició d'Andalusia, del 18 de gener. El text està signat per la Concha Caballero, portaveu d'Esquerra Unida al Parlament d'Andalusia durant els anys 2004-2008. És llicenciada en Filologia Hispànica i, actualment, exerceix com a professora de Llengua i Literatura a l'IES Rodrigo Caro de Coria del Río. També col·labora en diversos mitjans de comunicació, com el País, la SER i Canal Sur Televisión.

"El día que acabó la crisis
Un buen día del año 2014 nos despertaremos y nos anunciarán que la crisis ha terminado. Correrán ríos de tinta escritos con nuestros dolores, celebrarán el fin de la pesadilla, nos harán creer que ha pasado el peligro aunque nos advertirán de que todavía hay síntomas de debilidad y que hay que ser muy prudentes para evitar recaídas. Conseguirán que respiremos aliviados, que celebremos el acontecimiento, que depongamos la actitud crítica contra los poderes y nos prometerán que, poco a poco, volverá la tranquilidad a nuestras vidas. 

Un buen día del año 2014, la crisis habrá terminado oficialmente y se nos quedará cara de bobos agradecidos, nos reprocharán nuestra desconfianza, darán por buenas las políticas de ajuste y volverán a dar cuerda al carrusel de la economía. Por supuesto, la crisis ecológica, la crisis del reparto desigual, la crisis de la imposibilidad de crecimiento infinito permanecerá intacta pero esa amenaza nunca ha sido publicada ni difundida y los que de verdad dominan el mundo habrán puesto punto final a esta crisis estafa —mitad realidad, mitad ficción—, cuyo origen es difícil de descifrar pero cuyos objetivos han sido claros y contundentes: hacernos retroceder 30 años en derechos y en salarios.

Un buen día del año 2014, cuando los salarios se hayan abaratado hasta límites tercermundistas; cuando el trabajo sea tan barato que deje de ser el factor determinante del producto; cuando hayan arrodillado a todas las profesiones para que sus saberes quepan en una nómina escuálida; cuando hayan amaestrado a la juventud en el arte de trabajar casi gratis; cuando dispongan de una reserva de millones de personas paradas dispuestas a ser polivalentes, desplazables y amoldables con tal de huir del infierno de la desesperación, entonces la crisis habrá terminado. 

Un buen día del año 2014, cuando los alumnos se hacinen en las aulas y se haya conseguido expulsar del sistema educativo a un 30% de los estudiantes sin dejar rastro visible de la hazaña; cuando la salud se compre y no se ofrezca; cuando nuestro estado de salud se parezca al de nuestra cuenta bancaria; cuando nos cobren por cada servicio, por cada derecho, por cada prestación; cuando las pensiones sean tardías y rácanas, cuando nos convenzan de que necesitamos seguros privados para garantizar nuestras vidas, entonces se habrá acabado la crisis. 
Un buen día del año 2014, cuando hayan conseguido una nivelación a la baja de toda la estructura social y todos —excepto la cúpula puesta cuidadosamente a salvo en cada sector—, pisemos los charcos de la escasez o sintamos el aliento del miedo en nuestra espalda; cuando nos hayamos cansado de confrontarnos unos con otros y se hayan roto todos los puentes de la solidaridad, entonces nos anunciarán que la crisis ha terminado. 
Nunca en tan poco tiempo se habrá conseguido tanto. Tan solo cinco años le han bastado para reducir a cenizas derechos que tardaron siglos en conquistarse y extenderse. Una devastación tan brutal del paisaje social solo se había conseguido en Europa a través de la guerra. Aunque, bien pensado, también en este caso ha sido el enemigo el que ha dictado las normas, la duración de los combates, la estrategia a seguir y las condiciones del armisticio. 
Por eso, no solo me preocupa cuándo saldremos de la crisis, sino cómo saldremos de ella. Su gran triunfo será no sólo hacernos más pobres y desiguales, sino también más cobardes y resignados ya que sin estos últimos ingredientes el terreno que tan fácilmente han ganado entraría nuevamente en disputa. 
De momento han dado marcha atrás al reloj de la historia y le han ganado 30 años a sus intereses. Ahora quedan los últimos retoques al nuevo marco social: un poco más de privatizaciones por aquí, un poco menos de gasto público por allá y voilà: su obra estará concluida. Cuando el calendario marque cualquier día del año 2014, pero nuestras vidas hayan retrocedido hasta finales de los años setenta, decretarán el fin de la crisis y escucharemos por la radio las últimas condiciones de nuestra rendición."

dilluns, 25 de març del 2013

General Electric


L'entrada en vigor del Reial Decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, la Llei 3/2012, de 6 de juliol, i del Reial Decret 1483/2012, de 29 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada, va suposar canvis significatius a la regulació dels expedients de regulació:
  • L'aplicació de les mesures correspon a l'empresari, segons el pactat durant el període de consultes entre l'empresa i els treballadors.
  • No cal esperar que l'autoritat laboral autoritzi els expedients per a començar a aplicar les mesures acordades; només fa un control i un informe de l'Inspecció de Treball.
En conclusió, sempre són els perjudicats els mateixos; tot són facilitats per als empresaris.

Els treballadors de l'empresa GE Power Controls són uns de tants treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació. Després de molts dies de negociació entre empresa i treballadors, amb la mediació del Dep. d'Empresa i Ocupació, GE Power Controls ha decidit tancar la seva seu a Sant Vicenç de Castellet al 2014 i obrir una nova seu a Polònia.

Des del nostre blog, donem el suport a aquest grup de treballadors, i hem pres la decisió que, en el moment en que l'empresa es traslladi a Polònia, no consumirem els productes que aquesta fabriqui.



dimecres, 20 de març del 2013

Aquí teniu les respostes a la carta que vam enviar als parlamentaris catalans el passat 1 de març. A data d'avui, no hem rebut resposta de CIU, PP, Ciutadans i CUP.

ICV

"Benvolgut/da,

Tens raó. El govern de la Generalitat, i també el de l’Estat, no ha tingut cap mirament a l’hora d’escollir el camí fàcil que és trencar acords i drets adquirits i reduir el capítol I, el de personal, però no s’ha qüestionat ni una coma dels acords i drets adquirits amb les grans corporacions financeres o amb les grans empreses amb les quals la Generalitat té deutes i que nosaltres considerem que ja s’haurien d’haver renegociat per reestructurar-los.

Aquesta és la nostra posició, i així li hem dit a la Vicepresidenta en la seva compareixença al Parlament. Aquesta serà també la posició que defensarem en el debat de pressupostos pel 2013.

Tot i això, la correlació de forces ja sabeu quina és i caldrà seguir mantenint la lluita al carrer i també la defensa dels drets dels treballadors a les institucions. Per nosaltres no quedarà i uns nous pressupostos amb més retallades no tindran el nostre vot.

Quedem a la teva disposició.

Grup Parlamentari ICV-EUiA"


ERC

"Benvolgut ,

Vivim un moment molt delicat com a país, a causa d'una crisi que porta 5 anys destruint ocupació, i amb un nivell d'atur que s'acosta al 25% de la població activa. Malgrat això, el Govern espanyol torna a imposar al Govern de Catalunya una reducció del pressupost de 4.000M d’euros per al 2013, cosa que representa una retallada més gran que cap altra que hagi aprovat mai Grècia. És injust i, a més, totalment contraproduent per a la nostra economia.

Les retallades que ens imposa Madrid han laminat els darrers 2 anys els drets i el poder adquisitiu dels salaris de tot el conjunt dels treballadors i treballadores del país.

I és dins aquesta situació tan negativa que Esquerra Republicana s'ha plantejat el repte d'intentar condicionar uns pressupostos que puguin fer-se sense apriorismes ideològics. Atesa la caiguda d'ingressos públics, l'espoli fiscal que patim, els deutes que acumula l'Estat enfront la Generalitat i la negativa de Madrid d’ampliar la despesa del Govern, de moment, alguns ajustos són inevitables. Des d’ERC hem proposat una desena de nous impostos per als que tenen capacitat de pagament i, malgrat això, el Govern espanyol n’ha boicotejat alguns de molt significatius, com per exemple l’impost a les entitats de crèdit sobre els dipòsits bancaris.

Davant la necessitat de reduir el pes dels capítols del pressupost de la Generalitat en concepte de pagament de nòmines de forma directa o indirecta, a través de transferències o concerts a altres organismes públics, que representen gairebé el 80% del pressupost del país, ERC prefereix fer uns ajustos de caràcter transitori, via salarial, que no pas a partir d'acomiadaments.

ERC parteix de la base que l'excepcionalitat del moment que vivim a nivell econòmic i social requereix mesures excepcionals, que han de ser reversibles i compensades de seguida que es recuperi l'activitat econòmica i els ingressos públics. No cal dir que, al nostre entendre, aquesta recuperació passa indefectiblement per la independència del país, atès que cap Govern espanyol vol resoldre la situació.

Mentrestant, però, procurem que l'ajustament dels salaris dels treballadors públics es faci de forma progressiva al nivell salarial, de forma que es pugui eximir de les retallades als treballadors amb un salari proper als 1.000 euros. I que el percentatge de l'ajust tingui més incidència com més elevat sigui el salari.

Així mateix, treballem de forma incansable per poder establir altres mesures que compensin l'afectació directa dels salaris, i que reparteixin de forma més equitativa els recursos destinats a retribucions com, per exemple:

- L'establiment d'un topall màxim en les retribucions dels treballadors públics equivalent a les dels subdirectors generals.

- Eliminació de les dietes que perceben els alts càrrecs i directius de la funció pública quan participen en els consells d'administració de qualsevol organisme públic.

Treballem amb la ferma convicció que  ens en sortirem, que el futur és nostre, i que podrem compensar aquests anys d'ajustos i patiments properament. Perquè el nostre projecte és la lluita per mantenir un estat del benestar i una qualitat dels serveis públics en benefici de la igualtat d'oportunitats.

Mentrestant, els diputats d'ERC hem renunciat voluntàriament a la paga doble per segon any consecutiu, per poder alliberar recursos públics en benefici dels que menys cobren.

Rebeu una salutació ben forta, amb la convicció que ens en sortirem  i que podrem compensar els sacrificis d'aquests anys quan siguem capaços de revertir la situació actual.

Marta Rovira"


PSC

"Sr., el nostre grup parlamentari representat per Jaume Collboni precisament dimecres passat va interpel·lar el govern de la Generalitat sobre aquesta qüestió. En el proper ple del Parlament es votarà la nostra moció contra les retallades que el govern pretén imposar a la funció pública catalana. Ben cordialment,

Miquel Iceta"