dijous, 20 de juny del 2013
dilluns, 6 de maig del 2013
9 de maig: vaga general d'educació
Dijous vinent, 9 de maig, està convocada una vaga general a nivell estatal en defensa de l'educació. Per què es convoca? Per respondre a les actuacions que està fent el nostre govern envers l'educació:
"Contra el professorat
Des dels Serveis Territorials d'Empresa i Ocupació a Barcelona, ens concentrarem davant el nostre centre de treball a les 12.00h per recolçar als companys d'Educació, pares, mares i estudiants. Uniu-vos a les protestes!
"Contra el professorat
- Reduint plantilles en més de 5000 llocs de treball
- Rebaixant el salari: el 30% del poder adquisitiu
- Augmentant les càrregues de treball
- Precaritzant condicions laborals
- Reduint plantilles
- Externalitzant serveis
- Rebaixant el salari: el 30% del poder adquisitiu
- Aturant el finançament de programes
- No cobrint substitucions des del 1r dia
- Reduint beques
- Augmentant les ràtios i reduint el suport educatiu
- Rebaixant els pressupostos dels centres
- Augmentant les taxes universitàries
- Posant preu a la formació professional
- Fent inviable l'educació infantil
- En la mesura que baixen els pressupostos, un 20% a Catalunya, augmenten les despeses educatives de les famílies
- Perquè s'impedeix a les famílies construir el projecte educatiu amb els centres
- No podem renunciar a la millor política possible per a l'economia, la cultura i la cohesió social de Catalunya
- És molt important el que estem aconseguint tots els moviments i organitzacions que defensem l'educació: anar units i organitzats. Això ens fa forts!
- És important mantenir la lluita a cada centre educatiu, a cada barri, a cada localitat, a Catalunya i a Espanya"
dimarts, 30 d’abril del 2013
Carta al Sr. Mas
La Plataforma Sindical Unitària ha preparat una carta reivindicativa adreçada al President de la Generalitat. Si hi esteu d'acord amb el que s'exposa, aporteu el vostre granet de sorra amb la vostra signatura.
Aquí teniu el text de la carta i, al final, us deixem l'enllaç per tal que pogueu obtenir el document per imprimir-lo i signar-lo.
Les privatitzacions comporten la reducció dels drets de la ciutadania, l'empitjorament de la qualitat dels serveis i la precarització laboral de treballadors i treballadores. Els beneficis de les privatitzacions són per als inversors i especuladors que hi fan negoci.
Les ampliacions de jornada que es pretenen fer a determinats sectors com la sanitat o justícia tenen, com a objectiu, acomiadar personal o deixar de contractar per a determinats horaris, i, en general, desregular els horaris del conjunt de les plantilles.
La corrupció està a nivells no coneguts des de l'inici de la democràcia en el nostre país i no veiem actuacions del Govern que posin fre. Se'ns demana que fem sacrificis, mentre que qui ens ho demana no és exemple de transparència ni honestedat, per acció o omissió.
Demandes
Per tot l'exposat, senyor President, us demanem que:
- Atureu i revoqueu les privatitzacions que s'han dut o es volen dur a terme.
- Renegocieu el deute amb entitats financeres i empreses.
- No feu cap més retallada en la prestació de serveis públics i socials.
- Anul·leu l'Acord de Govern que autoritza la supressió d'una paga de les retribucions de 2013.
- No incrementeu la jornada de cap col·lectiu.
- Restabliu la jornada i el salari del personal interí al 100%.
- Doneu instruccions per recuperar el nivell d'ocupació i les condicions de treball que teníem el gener de 2010 a la Funció Pública de Catalunya.
- Poseu en marxa mesures efectives per acabar amb el frau fiscal i la corrupció política.
- Acordeu cobrir els llocs de treball produïts per les jubilacions.
- Cobriu les substitucions des del primer dia.
Esperant doneu satisfacció a les nostres demandes, us saludem atentament."
Aquí teniu el text de la carta i, al final, us deixem l'enllaç per tal que pogueu obtenir el document per imprimir-lo i signar-lo.
"CARTA AL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT
abril de 2013
Retallar drets, hipoteca el nostre futur
Senyor President
els sotasignants, treballadors/res de les administracions de Catalunya, ens adrecem a vostè per fer-li algunes consideracions i demandes, emparant-nos en els drets que ens reconeix l'Estatut i en el deure de denunciar les mesures que hipotequen, dia a dia, el nostre futur.
Consideracions
Els serveis públics i socials són l'instrument que tenen els estats i els governs per garantir el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. Sense sanitat, educació, protecció social, justícia i seguretat no hi ha Estat.
Els empleats i empleades de l'administració constitueixen l'eix vertebrador de les polítiques públiques. La ràtio de treballadors públics per nombre d'habitants de Catalunya és la més baixa de l'estat espanyol i de les més baixes de la Unió Europea.
La sortida de la crisi no es pot fonamentar en retallar drets i salaris, sinó en aplicar polítiques de desenvolupament econòmic i en exercir una fiscalitat progressiva que recapti més impostos procedents de les rendes del capital i del patrimoni. Una mirada ràpida als pressupostos reflexa la importància, fins i tot obscena, que tenen les rendes del treball sobre els guanys del capital i els impostos, com l'IVA o els impostos espacials, que maltracten especialment a les persones amb menys recursos.
Les polítiques que està aplicant el Govern de la Generalitat aconsegueixen que els rics cada dia siguin més rics, i els treballadors i treballadores, cada dia més pobres.
Les persones que treballem en els serveis públics i els concertats ja varem realitzar sacrificis els darrers anys. Ara toca que la Generalitat es plantegi el reordenament del deute que té amb empreses que han construït infraestructurese i amb les entitats bancàries. Cal que negociï el tipus d'interès, l'amplicació dels terminis de pagament i el tipus de comissions dels crèdits.Les privatitzacions comporten la reducció dels drets de la ciutadania, l'empitjorament de la qualitat dels serveis i la precarització laboral de treballadors i treballadores. Els beneficis de les privatitzacions són per als inversors i especuladors que hi fan negoci.
Les ampliacions de jornada que es pretenen fer a determinats sectors com la sanitat o justícia tenen, com a objectiu, acomiadar personal o deixar de contractar per a determinats horaris, i, en general, desregular els horaris del conjunt de les plantilles.
La corrupció està a nivells no coneguts des de l'inici de la democràcia en el nostre país i no veiem actuacions del Govern que posin fre. Se'ns demana que fem sacrificis, mentre que qui ens ho demana no és exemple de transparència ni honestedat, per acció o omissió.
Demandes
Per tot l'exposat, senyor President, us demanem que:
- Atureu i revoqueu les privatitzacions que s'han dut o es volen dur a terme.
- Renegocieu el deute amb entitats financeres i empreses.
- No feu cap més retallada en la prestació de serveis públics i socials.
- Anul·leu l'Acord de Govern que autoritza la supressió d'una paga de les retribucions de 2013.
- No incrementeu la jornada de cap col·lectiu.
- Restabliu la jornada i el salari del personal interí al 100%.
- Doneu instruccions per recuperar el nivell d'ocupació i les condicions de treball que teníem el gener de 2010 a la Funció Pública de Catalunya.
- Poseu en marxa mesures efectives per acabar amb el frau fiscal i la corrupció política.
- Acordeu cobrir els llocs de treball produïts per les jubilacions.
- Cobriu les substitucions des del primer dia.
Esperant doneu satisfacció a les nostres demandes, us saludem atentament."
divendres, 26 d’abril del 2013
28 d'abril: Manifestació contra els pressupostos antisocials
Aquest diumenge 28 d'abril, se celebrarà una manifestació amb el lema "Aturem els pressupostos antisocials. Totes juntes podem". Ha estat convocada per organitzacions veïnals, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa, la Plataforma en Defensa de la Salut, la PSU de la Funció Pública, la Plataforma Prou Retallades...
Estem convocats a diferents punts per, finalment, acabar sortint tots plegats en una gran manifestació unitària. Així, a les 11.30h estarem organitzats als següents punts:
Des d'aquest punts, anirem fins a Passeig de Gràcia/Ronda St.Pere, des d'on, a les 12.30h baixarem fins arribar a la seu del Parlament, al Parc de la Ciutadella.
.jpg)
Estem convocats a diferents punts per, finalment, acabar sortint tots plegats en una gran manifestació unitària. Així, a les 11.30h estarem organitzats als següents punts:
- Educació: Passeig de Gràcia/Aragó
- Sanitat: Balmes/Gran Via
- Funció Pública: Rambla Catalunya/Diputació (Seu del Dep. d'Economia i Coneixement)
- Universitats: Pl. Universitat
- Fòrum Social del Baix Llobregat: Balmes/Ronda Universitat
Des d'aquest punts, anirem fins a Passeig de Gràcia/Ronda St.Pere, des d'on, a les 12.30h baixarem fins arribar a la seu del Parlament, al Parc de la Ciutadella.
Us animem a participar: el nostre futur està en joc!
.jpg)
dilluns, 8 d’abril del 2013
+ que un club? I tant que sí!
El passat 20 de març sortia publicada la Resolució EMO/541/2013, de 8 de març, per la qual es dóna publicitat a les subvencions concedides per l'Agència Catalana del Consum durant l'any 2012 (DOGC núm. 6339).
Sorprèn la quantitat atorgada al Futbol Club Barcelona: 230.000€. Com sempre, els nostres polítics es mouen pels seus propis interessos i no pels del poble, cosa que no sorprèn gens, per molt que el seu discurs indiqui sempre tot el contrari. Potser es pensen que ens venen la moto.
Vergonyós!
Si voleu ampliar la notícia, podeu fer-ho a la publicació de El País.
Sorprèn la quantitat atorgada al Futbol Club Barcelona: 230.000€. Com sempre, els nostres polítics es mouen pels seus propis interessos i no pels del poble, cosa que no sorprèn gens, per molt que el seu discurs indiqui sempre tot el contrari. Potser es pensen que ens venen la moto.
Vergonyós!
Si voleu ampliar la notícia, podeu fer-ho a la publicació de El País.
dimarts, 26 de març del 2013
El dia que acabà la crisi
Avui volem compartir amb vosaltres un article que es va publicar a El País, a l'edició d'Andalusia, del 18 de gener. El text està signat per la Concha Caballero, portaveu d'Esquerra Unida al Parlament d'Andalusia durant els anys 2004-2008. És llicenciada en Filologia Hispànica i, actualment, exerceix com a professora de Llengua i Literatura a l'IES Rodrigo Caro de Coria del Río. També col·labora en diversos mitjans de comunicació, com el País, la SER i Canal Sur Televisión.
"El día que acabó la crisis
Un buen día del año 2014 nos despertaremos y nos anunciarán que la
crisis ha terminado. Correrán ríos de tinta escritos con nuestros
dolores, celebrarán el fin de la pesadilla, nos harán creer que ha
pasado el peligro aunque nos advertirán de que todavía hay síntomas de
debilidad y que hay que ser muy prudentes para evitar recaídas.
Conseguirán que respiremos aliviados, que celebremos el acontecimiento,
que depongamos la actitud crítica contra los poderes y nos prometerán
que, poco a poco, volverá la tranquilidad a nuestras vidas.
Un buen día del año 2014, la crisis habrá terminado oficialmente y se
nos quedará cara de bobos agradecidos, nos reprocharán nuestra
desconfianza, darán por buenas las políticas de ajuste y volverán a dar
cuerda al carrusel de la economía. Por supuesto, la crisis ecológica, la
crisis del reparto desigual, la crisis de la imposibilidad de
crecimiento infinito permanecerá intacta pero esa amenaza nunca ha sido
publicada ni difundida y los que de verdad dominan el mundo habrán
puesto punto final a esta crisis estafa —mitad realidad, mitad ficción—,
cuyo origen es difícil de descifrar pero cuyos objetivos han sido
claros y contundentes: hacernos retroceder 30 años en derechos y en
salarios.
Un buen día del año 2014, cuando los salarios se hayan abaratado
hasta límites tercermundistas; cuando el trabajo sea tan barato que deje
de ser el factor determinante del producto; cuando hayan arrodillado a
todas las profesiones para que sus saberes quepan en una nómina
escuálida; cuando hayan amaestrado a la juventud en el arte de trabajar
casi gratis; cuando dispongan de una reserva de millones de personas
paradas dispuestas a ser polivalentes, desplazables y amoldables con tal
de huir del infierno de la desesperación, entonces la crisis habrá
terminado.
Un buen día del año 2014, cuando los alumnos se hacinen en las aulas y
se haya conseguido expulsar del sistema educativo a un 30% de los
estudiantes sin dejar rastro visible de la hazaña; cuando la salud se
compre y no se ofrezca; cuando nuestro estado de salud se parezca al de
nuestra cuenta bancaria; cuando nos cobren por cada servicio, por cada
derecho, por cada prestación; cuando las pensiones sean tardías y
rácanas, cuando nos convenzan de que necesitamos seguros privados para
garantizar nuestras vidas, entonces se habrá acabado la crisis.
Un buen día del año 2014, cuando hayan conseguido una nivelación a la
baja de toda la estructura social y todos —excepto la cúpula puesta
cuidadosamente a salvo en cada sector—, pisemos los charcos de la
escasez o sintamos el aliento del miedo en nuestra espalda; cuando nos
hayamos cansado de confrontarnos unos con otros y se hayan roto todos
los puentes de la solidaridad, entonces nos anunciarán que la crisis ha
terminado.
Nunca en tan poco tiempo se habrá conseguido tanto. Tan solo cinco
años le han bastado para reducir a cenizas derechos que tardaron siglos
en conquistarse y extenderse. Una devastación tan brutal del paisaje
social solo se había conseguido en Europa a través de la guerra. Aunque,
bien pensado, también en este caso ha sido el enemigo el que ha dictado
las normas, la duración de los combates, la estrategia a seguir y las
condiciones del armisticio.
Por eso, no solo me preocupa cuándo saldremos de la crisis, sino cómo
saldremos de ella. Su gran triunfo será no sólo hacernos más pobres y
desiguales, sino también más cobardes y resignados ya que sin estos
últimos ingredientes el terreno que tan fácilmente han ganado entraría
nuevamente en disputa.
De momento han dado marcha atrás al reloj de la historia y le han
ganado 30 años a sus intereses. Ahora quedan los últimos retoques al
nuevo marco social: un poco más de privatizaciones por aquí, un poco
menos de gasto público por allá y voilà: su obra estará
concluida. Cuando el calendario marque cualquier día del año 2014, pero
nuestras vidas hayan retrocedido hasta finales de los años setenta,
decretarán el fin de la crisis y escucharemos por la radio las últimas
condiciones de nuestra rendición."
dilluns, 25 de març del 2013
General Electric
L'entrada en vigor del Reial Decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, la Llei 3/2012, de 6 de juliol, i del Reial Decret 1483/2012, de 29 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada, va suposar canvis significatius a la regulació dels expedients de regulació:
- L'aplicació de les mesures correspon a l'empresari, segons el pactat durant el període de consultes entre l'empresa i els treballadors.
- No cal esperar que l'autoritat laboral autoritzi els expedients per a començar a aplicar les mesures acordades; només fa un control i un informe de l'Inspecció de Treball.
Els treballadors de l'empresa GE Power Controls són uns de tants treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació. Després de molts dies de negociació entre empresa i treballadors, amb la mediació del Dep. d'Empresa i Ocupació, GE Power Controls ha decidit tancar la seva seu a Sant Vicenç de Castellet al 2014 i obrir una nova seu a Polònia.
Des del nostre blog, donem el suport a aquest grup de treballadors, i hem pres la decisió que, en el moment en que l'empresa es traslladi a Polònia, no consumirem els productes que aquesta fabriqui.
dimecres, 20 de març del 2013
Aquí teniu les respostes a la carta que vam enviar als parlamentaris catalans el passat 1 de març. A data d'avui, no hem rebut resposta de CIU, PP, Ciutadans i CUP.
ICV
"Benvolgut/da,
Tens raó. El govern de la Generalitat, i també el de l’Estat, no ha tingut cap mirament a l’hora d’escollir el camí fàcil que és trencar acords i drets adquirits i reduir el capítol I, el de personal, però no s’ha qüestionat ni una coma dels acords i drets adquirits amb les grans corporacions financeres o amb les grans empreses amb les quals la Generalitat té deutes i que nosaltres considerem que ja s’haurien d’haver renegociat per reestructurar-los.
Aquesta és la nostra posició, i així li hem dit a la Vicepresidenta en la seva compareixença al Parlament. Aquesta serà també la posició que defensarem en el debat de pressupostos pel 2013.
Tot i això, la correlació de forces ja sabeu quina és i caldrà seguir mantenint la lluita al carrer i també la defensa dels drets dels treballadors a les institucions. Per nosaltres no quedarà i uns nous pressupostos amb més retallades no tindran el nostre vot.
Quedem a la teva disposició.
Grup Parlamentari ICV-EUiA"
ERC
"Benvolgut ,
Vivim un moment molt delicat com a país, a causa d'una crisi que porta 5 anys destruint ocupació, i amb un nivell d'atur que s'acosta al 25% de la població activa. Malgrat això, el Govern espanyol torna a imposar al Govern de Catalunya una reducció del pressupost de 4.000M d’euros per al 2013, cosa que representa una retallada més gran que cap altra que hagi aprovat mai Grècia. És injust i, a més, totalment contraproduent per a la nostra economia.
Les retallades que ens imposa Madrid han laminat els darrers 2 anys els drets i el poder adquisitiu dels salaris de tot el conjunt dels treballadors i treballadores del país.
I és dins aquesta situació tan negativa que Esquerra Republicana s'ha plantejat el repte d'intentar condicionar uns pressupostos que puguin fer-se sense apriorismes ideològics. Atesa la caiguda d'ingressos públics, l'espoli fiscal que patim, els deutes que acumula l'Estat enfront la Generalitat i la negativa de Madrid d’ampliar la despesa del Govern, de moment, alguns ajustos són inevitables. Des d’ERC hem proposat una desena de nous impostos per als que tenen capacitat de pagament i, malgrat això, el Govern espanyol n’ha boicotejat alguns de molt significatius, com per exemple l’impost a les entitats de crèdit sobre els dipòsits bancaris.
Davant la necessitat de reduir el pes dels capítols del pressupost de la Generalitat en concepte de pagament de nòmines de forma directa o indirecta, a través de transferències o concerts a altres organismes públics, que representen gairebé el 80% del pressupost del país, ERC prefereix fer uns ajustos de caràcter transitori, via salarial, que no pas a partir d'acomiadaments.
ERC parteix de la base que l'excepcionalitat del moment que vivim a nivell econòmic i social requereix mesures excepcionals, que han de ser reversibles i compensades de seguida que es recuperi l'activitat econòmica i els ingressos públics. No cal dir que, al nostre entendre, aquesta recuperació passa indefectiblement per la independència del país, atès que cap Govern espanyol vol resoldre la situació.
Mentrestant, però, procurem que l'ajustament dels salaris dels treballadors públics es faci de forma progressiva al nivell salarial, de forma que es pugui eximir de les retallades als treballadors amb un salari proper als 1.000 euros. I que el percentatge de l'ajust tingui més incidència com més elevat sigui el salari.
Així mateix, treballem de forma incansable per poder establir altres mesures que compensin l'afectació directa dels salaris, i que reparteixin de forma més equitativa els recursos destinats a retribucions com, per exemple:
- L'establiment d'un topall màxim en les retribucions dels treballadors públics equivalent a les dels subdirectors generals.
- Eliminació de les dietes que perceben els alts càrrecs i directius de la funció pública quan participen en els consells d'administració de qualsevol organisme públic.
Treballem amb la ferma convicció que ens en sortirem, que el futur és nostre, i que podrem compensar aquests anys d'ajustos i patiments properament. Perquè el nostre projecte és la lluita per mantenir un estat del benestar i una qualitat dels serveis públics en benefici de la igualtat d'oportunitats.
Mentrestant, els diputats d'ERC hem renunciat voluntàriament a la paga doble per segon any consecutiu, per poder alliberar recursos públics en benefici dels que menys cobren.
Rebeu una salutació ben forta, amb la convicció que ens en sortirem i que podrem compensar els sacrificis d'aquests anys quan siguem capaços de revertir la situació actual.
Marta Rovira"
PSC
"Sr., el nostre grup parlamentari representat per Jaume Collboni precisament dimecres passat va interpel·lar el govern de la Generalitat sobre aquesta qüestió. En el proper ple del Parlament es votarà la nostra moció contra les retallades que el govern pretén imposar a la funció pública catalana. Ben cordialment,
Miquel Iceta"
ICV
"Benvolgut/da,
Tens raó. El govern de la Generalitat, i també el de l’Estat, no ha tingut cap mirament a l’hora d’escollir el camí fàcil que és trencar acords i drets adquirits i reduir el capítol I, el de personal, però no s’ha qüestionat ni una coma dels acords i drets adquirits amb les grans corporacions financeres o amb les grans empreses amb les quals la Generalitat té deutes i que nosaltres considerem que ja s’haurien d’haver renegociat per reestructurar-los.
Aquesta és la nostra posició, i així li hem dit a la Vicepresidenta en la seva compareixença al Parlament. Aquesta serà també la posició que defensarem en el debat de pressupostos pel 2013.
Tot i això, la correlació de forces ja sabeu quina és i caldrà seguir mantenint la lluita al carrer i també la defensa dels drets dels treballadors a les institucions. Per nosaltres no quedarà i uns nous pressupostos amb més retallades no tindran el nostre vot.
Quedem a la teva disposició.
Grup Parlamentari ICV-EUiA"
ERC
"Benvolgut ,
Vivim un moment molt delicat com a país, a causa d'una crisi que porta 5 anys destruint ocupació, i amb un nivell d'atur que s'acosta al 25% de la població activa. Malgrat això, el Govern espanyol torna a imposar al Govern de Catalunya una reducció del pressupost de 4.000M d’euros per al 2013, cosa que representa una retallada més gran que cap altra que hagi aprovat mai Grècia. És injust i, a més, totalment contraproduent per a la nostra economia.
Les retallades que ens imposa Madrid han laminat els darrers 2 anys els drets i el poder adquisitiu dels salaris de tot el conjunt dels treballadors i treballadores del país.
I és dins aquesta situació tan negativa que Esquerra Republicana s'ha plantejat el repte d'intentar condicionar uns pressupostos que puguin fer-se sense apriorismes ideològics. Atesa la caiguda d'ingressos públics, l'espoli fiscal que patim, els deutes que acumula l'Estat enfront la Generalitat i la negativa de Madrid d’ampliar la despesa del Govern, de moment, alguns ajustos són inevitables. Des d’ERC hem proposat una desena de nous impostos per als que tenen capacitat de pagament i, malgrat això, el Govern espanyol n’ha boicotejat alguns de molt significatius, com per exemple l’impost a les entitats de crèdit sobre els dipòsits bancaris.
Davant la necessitat de reduir el pes dels capítols del pressupost de la Generalitat en concepte de pagament de nòmines de forma directa o indirecta, a través de transferències o concerts a altres organismes públics, que representen gairebé el 80% del pressupost del país, ERC prefereix fer uns ajustos de caràcter transitori, via salarial, que no pas a partir d'acomiadaments.
ERC parteix de la base que l'excepcionalitat del moment que vivim a nivell econòmic i social requereix mesures excepcionals, que han de ser reversibles i compensades de seguida que es recuperi l'activitat econòmica i els ingressos públics. No cal dir que, al nostre entendre, aquesta recuperació passa indefectiblement per la independència del país, atès que cap Govern espanyol vol resoldre la situació.
Mentrestant, però, procurem que l'ajustament dels salaris dels treballadors públics es faci de forma progressiva al nivell salarial, de forma que es pugui eximir de les retallades als treballadors amb un salari proper als 1.000 euros. I que el percentatge de l'ajust tingui més incidència com més elevat sigui el salari.
Així mateix, treballem de forma incansable per poder establir altres mesures que compensin l'afectació directa dels salaris, i que reparteixin de forma més equitativa els recursos destinats a retribucions com, per exemple:
- L'establiment d'un topall màxim en les retribucions dels treballadors públics equivalent a les dels subdirectors generals.
- Eliminació de les dietes que perceben els alts càrrecs i directius de la funció pública quan participen en els consells d'administració de qualsevol organisme públic.
Treballem amb la ferma convicció que ens en sortirem, que el futur és nostre, i que podrem compensar aquests anys d'ajustos i patiments properament. Perquè el nostre projecte és la lluita per mantenir un estat del benestar i una qualitat dels serveis públics en benefici de la igualtat d'oportunitats.
Mentrestant, els diputats d'ERC hem renunciat voluntàriament a la paga doble per segon any consecutiu, per poder alliberar recursos públics en benefici dels que menys cobren.
Rebeu una salutació ben forta, amb la convicció que ens en sortirem i que podrem compensar els sacrificis d'aquests anys quan siguem capaços de revertir la situació actual.
Marta Rovira"
PSC
"Sr., el nostre grup parlamentari representat per Jaume Collboni precisament dimecres passat va interpel·lar el govern de la Generalitat sobre aquesta qüestió. En el proper ple del Parlament es votarà la nostra moció contra les retallades que el govern pretén imposar a la funció pública catalana. Ben cordialment,
Miquel Iceta"
dimarts, 19 de març del 2013
Oportunitat: últims pisos. "¡Que me los quitan de las manos!"
Venda directa amb lloguer
 |
Carrer de Fontanella, 6-824.975.095 € |
 |
Avinguda Diagonal, 523-52526.119.430 € |
 |
Carrer d'Aragó, 244-24820.329.286 € |
 |
Carrer d'Aragó, 330-33217.738.813 € |
 |
Via Augusta, 202-22652.125.588 € |
 |
Gran Via de les Corts Catalanes, 612-61426.980.292 € |
 |
Via Laietana, 58-6021.610.898 € |
 |
Carrer de Muntaner, 2212.247.413 € |
 |
Plaça de Pere Coromines, 1(soterrani, planta baixa i entresòl)3.592.364 € |
 |
Carrer de Puig i Xoriguer, 11-133.297.192 € |
 |
Carrer de Sepúlveda, 148-15027.593.094 € |
 |
Carrer del Doctor Joaquim Pou, 82.352.029 € |
 |
Carrer del Doctor Roux, 80-8614.194.864 € |
 |
Carrer de Carrera, 12-2216.362.414 € |
 |
Carrer de Pau Claris, 158-160(excepte part de pl. àtic i sobreàtic)16.793.403 € |
 |
Carrer del Portal de Santa Madrona, 6-88.358.666 € |
 |
Carrer de Roger de Flor, 62-689.123.732 € |
 |
Avinguda del Paral·lel, 71-739.075.175 € |
Venda mitjançant subhasta pública
 |
Carrer de Girona, 12-1826.090.885 € |
 |
Passeig de Pujades, 11-1314.061.700 € |
 |
Via Laietana, 6914.898.536,77 € |
Subvencions en temps de crisi
Està clar que les retallades no són per a tots... ni tampoc les subvencions. Mentre a uns ens exprimeixen, uns altres reben més diners que l'any anterior en subvencions per part del nostre Govern.
divendres, 15 de març del 2013
NO + Retallades!!
"Els empleats públics de la Generalitat de Catalunya, de cara a la negociació dels pressupostos pel 2013, els demanem que aturin la sagnia de retallades en els nostres sous i drets. Considerem que l'esforç fet amb la nostra aportació en aquest àmbit durant els darrers anys ha passat del límit possible, o en la seva terminologia, de la línea vermella que no es pot traspassar... més!!!
No cal que fem referència a tots els temes que cada dia omplen els mitjans de comunicació sobre la classe política. Comença a ser hora de que prenguin iniciatives que no perjudiquin més als ciutadans que els votem.
Per tot plegat, demanem al seu Grup Parlamentari que, en el proper debat pressupostari, s'oposi a l'aprovació de qualsevol nova retallada salarial plantejada pel Govern sobre els treballadors públics."
Aquest és l'escrit que molts de nosaltres vam enviar a títol personal als grups parlamentaris i als diputats més representatius de C's, CiU, CUP, ERC, ICV-EUiA, PP i PSC, per donar mostra de la nostra indignació i rebuig enfront les retallades dels treballadors de la Generalitat.
Aquesta iniciativa la vam dur a terme el passat 1 de març. Hem rebut resposta d'alguns destinataris, i les farem públiques en el nostre blog perquè tots pogueu tenir coneixement de la manera de fer, pensar i actuar dels nostres parlamentaris i diputats envers nosaltres.
No cal que fem referència a tots els temes que cada dia omplen els mitjans de comunicació sobre la classe política. Comença a ser hora de que prenguin iniciatives que no perjudiquin més als ciutadans que els votem.
Per tot plegat, demanem al seu Grup Parlamentari que, en el proper debat pressupostari, s'oposi a l'aprovació de qualsevol nova retallada salarial plantejada pel Govern sobre els treballadors públics."
Aquest és l'escrit que molts de nosaltres vam enviar a títol personal als grups parlamentaris i als diputats més representatius de C's, CiU, CUP, ERC, ICV-EUiA, PP i PSC, per donar mostra de la nostra indignació i rebuig enfront les retallades dels treballadors de la Generalitat.
Aquesta iniciativa la vam dur a terme el passat 1 de març. Hem rebut resposta d'alguns destinataris, i les farem públiques en el nostre blog perquè tots pogueu tenir coneixement de la manera de fer, pensar i actuar dels nostres parlamentaris i diputats envers nosaltres.
dijous, 14 de març del 2013
Propera concentració: 20 de març
El proper dia 20 de març, la Plataforma Sindical Unitària ha convocat una concentració d'empleats/ades públics/iques. Tindrà lloc a partir de les 18.00h, a la Pl. Sant Jaume de Barcelona.
Fem sentir la nostra veu! Us hi esperem!
Retalleu la corrupció
"Retallades als funcionaris
Als treballadors de la Generalitat ens aplicaran una retallada del 7% (1 paga extra). Molts cobrem de 700 a 1000€/mes. No en podem assumir cap més.
Proposem treure el complement de dedicació especial de l'11% als funcionaris d'alt nivell limitant-los les percepcions salarials a màx. 5000€; reduir el nombre d'alts càrrecs, assessors i personal eventual i de les seves dietes, despeses de representació, cotxes oficials i targetes VISA il·limitades; reduir les subvencions públiques: la CEOE va rebre 400M € (2010), els partits polítics al Congrés es van repartir 65M € (2012). Des de l'inici de la crisi, el rescat bancari ha suposat una despesa pública de 220.000M €, més del 20% del PIB de l'Estat... Aquesta llista és molt més llarga, però amb la crisi l'hem hagut de retallar.
Els treballadors públics diem que ja n'hi ha prou de corrupció, de retallades socials, de pèrdua de drets i de traspassar les línies vermelles de la dignitat de les persones. "
Aquest és l'escrit que vam enviar fa uns dies als següents diaris:
Proponemos sacar el complemento de dedicación especial del 11% a los funcionarios de alto nivel, limitando las percepciones salariales a un máx. de 5000€; reducir el número de altos cargos, asesores y personal eventual y de sus dietas, gastos de representación, coches oficiales y tarjetas VISA ilimitadas; reducir las subvenciones públicas: la CEOE recibió 400M € (2010), los partidos políticos al Congreso se repartieron 65M € (2012). Desde el inicio de la crisis, el rescate bancario ha supuesto un gasto público de 220.000M €, más del 20% del PIB del Estado. Esta lista es mucho más larga, pero con la crisis la hemos tenido que recortar.
Los trabajadores públicos decimos que ya basta de corrupción, de recortes sociales, de pérdida de derechos y de traspasar las líneas rojas de la dignidad de las personas."
Avui ha sortit publicada la nostra carta a la secció Cartes dels lectors de La Vanguardia.
Als treballadors de la Generalitat ens aplicaran una retallada del 7% (1 paga extra). Molts cobrem de 700 a 1000€/mes. No en podem assumir cap més.
Proposem treure el complement de dedicació especial de l'11% als funcionaris d'alt nivell limitant-los les percepcions salarials a màx. 5000€; reduir el nombre d'alts càrrecs, assessors i personal eventual i de les seves dietes, despeses de representació, cotxes oficials i targetes VISA il·limitades; reduir les subvencions públiques: la CEOE va rebre 400M € (2010), els partits polítics al Congrés es van repartir 65M € (2012). Des de l'inici de la crisi, el rescat bancari ha suposat una despesa pública de 220.000M €, més del 20% del PIB de l'Estat... Aquesta llista és molt més llarga, però amb la crisi l'hem hagut de retallar.
Els treballadors públics diem que ja n'hi ha prou de corrupció, de retallades socials, de pèrdua de drets i de traspassar les línies vermelles de la dignitat de les persones. "
Aquest és l'escrit que vam enviar fa uns dies als següents diaris:
- La Vanguardia
- El Periódico de Catalunya
- Ara
- 20 Minutos (Barcelona)
- Diari de Terrassa
- Regió7
- Diari de Tarragona
- Més
- El Punt Avui
- Diari de Girona
- Segre
- Bon Dia
- El País
Proponemos sacar el complemento de dedicación especial del 11% a los funcionarios de alto nivel, limitando las percepciones salariales a un máx. de 5000€; reducir el número de altos cargos, asesores y personal eventual y de sus dietas, gastos de representación, coches oficiales y tarjetas VISA ilimitadas; reducir las subvenciones públicas: la CEOE recibió 400M € (2010), los partidos políticos al Congreso se repartieron 65M € (2012). Desde el inicio de la crisis, el rescate bancario ha supuesto un gasto público de 220.000M €, más del 20% del PIB del Estado. Esta lista es mucho más larga, pero con la crisis la hemos tenido que recortar.
Los trabajadores públicos decimos que ya basta de corrupción, de recortes sociales, de pérdida de derechos y de traspasar las líneas rojas de la dignidad de las personas."
Avui ha sortit publicada la nostra carta a la secció Cartes dels lectors de La Vanguardia.
dimecres, 13 de març del 2013
En avió
El ministro de Hacienda,
Cristóbal Montoro, el de Economía, Luis de Guindos, la alcaldesa
de Madrid, Ana Botella y el presidente, Mariano Rajoy, sobrevuelan
España en un jet.
Montoro se vuelve hacia De Guindos y con chulería le dice: “¿Sabes? Yo podría tirar un billete de 500 euros por la ventana y hacer muy feliz a una persona”.
De Guindos le contesta: “¡Claro! Y yo podría tirar 10 billetes de 50 euros por la ventana y hacer felices a 10 personas”.
Para no ser menos, Botella dice: “Y yo podría tirar 100 billetes de 5 euros por la ventana y hacer felices a 100 personas”.
Entonces Mariano Rajoy, entrando al juego, dice: “Pues yo podría tirar 500 monedas de euro por la ventana y hacer felices a 500 españoles”.
El piloto suspira y le dice al copiloto:
¿Oyes a esta banda de cursis arrogantes de aquí detrás?. No se les ocurre pensar que yo podría tirar a estos cuatro gilipollas por la ventana y hacer felices a millones de españoles.......
Montoro se vuelve hacia De Guindos y con chulería le dice: “¿Sabes? Yo podría tirar un billete de 500 euros por la ventana y hacer muy feliz a una persona”.
De Guindos le contesta: “¡Claro! Y yo podría tirar 10 billetes de 50 euros por la ventana y hacer felices a 10 personas”.
Para no ser menos, Botella dice: “Y yo podría tirar 100 billetes de 5 euros por la ventana y hacer felices a 100 personas”.
Entonces Mariano Rajoy, entrando al juego, dice: “Pues yo podría tirar 500 monedas de euro por la ventana y hacer felices a 500 españoles”.
El piloto suspira y le dice al copiloto:
¿Oyes a esta banda de cursis arrogantes de aquí detrás?. No se les ocurre pensar que yo podría tirar a estos cuatro gilipollas por la ventana y hacer felices a millones de españoles.......
Després d'un toc d'humor, ens enfrontem a la trista realitat: Rajoy ens demana als empleats públics que fem un esforç pel país, retallant-nos de nou la paga extra, en un discurs en el que assegura que li sap molt de greu, però que aquesta és una de les mesures que no hi ha més remei que aplicar per poder sortir de la crisi, mentre ell i el seu sèquit es riuen de nosaltres sobrevolant-nos.
Us deixem la notícia publicada a El Mundo:
"
PRESUPUESTOS
|
Defensa saca a concurso este servicio
Un cátering de altura para el Rey y Rajoy: 321.250 euros para los vuelos VIP
El ministerio de Defensa ha presupuestado unos 321.250 euros para el suministro de comidas del 45 Grupo de Fuerzas Aéreas de España, la unidad que transporta al Rey, al presidente del Gobierno y a los ministros.El servicio durará en torno a un año, hasta el 30 de junio de 2014. Las empresas podrán pujar por el contrato hasta abril de este año, licitación en la que se valorarán los precios ofrecidos, el servicio y la capacidad para suministrar los alimentos a tiempo.
A pesar de los recortes, esta dotación está en línea con los 300.000 euros presupuestados por Defensa para 2011/12, cuando Mariano Rajoy fue investido presidente. Sin embargo, el gasto se elevó aquel curso a unos 340.000 euros, según publicó 'Interviu'.
Ibéricos y postres de altos vuelos
El contrato exige la preparación de hasta 75 comidas en cuatro horas para los vuelos del A310 (T22) del Ejército del Aire y 18 en dos horas para los viajes en Falcon 900 (T18).El catering prevé decenas de platos diferentes para las altas personalidades que viajan en el Grupo 45, desde ibéricos a cochinillo y varios tipos de tartas. Sin embargo, en el presupuesto no figura el coste de las bebidas, que en 2012 era de 3,5 euros para las miniaturas de Chivas de 12 años y 1,5 euros para los Beefeater.
Otros platos son el cochinillo a la segoviana (20 euros la unidad), el medallón de cordero lechal (20 euros la unidad), la lubina a la bilbaina (19 euros) o la mousse de pato con lomo ibérico (15 euros).
Otros platos más ligeros son el melón con jamón ibérico (22 euros por unidad), la ensalada de pasta con roast beef (14 euros la unidad) o la bandeja de sándwiches (25 euros).
Para desayunar, Defensa pide zumo de naranja natural (8 euros el litro), bandejas de bollería (20 euros), flanes de huevo (4 euros la unidad) y fruta de la estación cortada en rodajas (cuatro euros la unidad).
Camareros selectos
La empresa que gane el concurso tendrá que estar disponible las 24 horas del día para tramitar los pedidos "tanto para el procedimiento habitual como para los pedidos de urgencia".Cualquier deficiencia, como menos cantidad de comida de la pedida, mala calidad o cambios de menus no autorizados, tendrá que ser repuesta y la empresa será sancionada con el impago del servicio "deficientemente prestado" y, cuando corresponda, con una penalización del 25% del coste.
Ante la "especial naturaleza de los usuarios finales del producto", la empresa tendrá que garantizar que sus trabajadores "no generen ninguna situación que pudiera representar una amenaza" para ellos. El 45 Grupo se guarda el derecho de exigir la sustitución del empleado "rehusado" por mal comportamiento o falta de rendimiento."
Si voleu saber-ne més, us recomanen que llegiu Rajoy: "Extra de whisky y vino"
dimarts, 12 de març del 2013
Protestes d'empleats públics
Cada primer divendres de mes, de 12.00h a 12.20h, sortim al carrer tots plegats (empleats públics de les administracions de l'Estat i de la Generalitat) en senyal de protesta contra les contínues retallades del Govern.
Si al vostre centre de treball encara no ho feu, animeu-vos.
Si al vostre centre de treball encara no ho feu, animeu-vos.
Tots junts tenim més força!
Subvencions vs retallades
No es preveuen prous ingressos al pressupost de la Generalitat de
Catalunya per al 2013 per poder mantenir el mateix nivell de despesa actual,
per tant s’han de plantejar més retallades:
- Als treballadors de la Generalitat,
independentment del que cobrin, retallada lineal del 7 % (aplicada en les
pagues extres). Cal tenir en compte que hi ha empleats de la Generalitat que
actualment estan cobrant 700 € mensuals o, en determinades situacions, fins i tot menys. No
es pot treure el complement de dedicació especial de l’11%, que només cobren
els alts càrrecs o limitar-los les percepcions salarials a 5.000 € mensuals,
per exemple; això no seria “equitatiu”.
- A les farmàcies, 4
mesos d’endarreriment en els pagaments de la factura farmacèutica. Què es vagin
preparant, que segur que s’allargarà el termini.
- A les entitats anomenades
del 3er. sector (serveis socials), que els preguntin quan cobraran el que se’ls
hi deu.
- Les entitats
sanitàries i educatives concertades , estan al dia dels seus cobraments?
- Les empreses
subcontractades (amb el corresponent personal) que presten serveis a la Generalitat, quin
retard de cobrament porten?
- Els ajuts als
autònoms i a la creació d’ocupació, segueixen existint?
- Els ajuts a les
famílies i les beques, on queden?
- Retallades als
hospitals, comissaries, jutjats, dependències administratives... i tots coneixem
altres llocs i persones afectades que
farien la llista interminable.
Però, sí que les
diferents Administracions de l’Estat preveuen tenir pressupost per pagar unes despeses militars i
en armament (pregunteu quant costa cada avió eurofighter...) de primera divisió, unes
estructures Administratives i Institucionals infinites (A.G.E., C.C.A.A., Diputacions, Municipis, Consells
Comarcals, Delegacions, Subdelegacions, Empreses, Organismes, Ents,...), donar
subvencions a tort i a dret als Òrgans Institucionals Sistèmics de la “democràcia
espanyola”, és a dir, partits polítics, sindicats i patronals. I sobretot,
mantenir una estructura d’alts càrrecs, assessors i personal eventual en
general de dimensions estratosfèriques, amb uns sous que molts pocs
treballadors públics “purs” cobren, per suposat amb les corresponents dietes,
despeses de representació (mòbils, portàtils, taxis, cotxes oficials...) i
targetes de crèdit, a part.
Precisament, la patronal, amb les idees ben
clares i amb el senyor Juan Rosell al capdavant, n’és un bon exemple: “la culpa de tot, la té l’estructura administrativa i sobretot els
treballadors públics, que són una espècie de paràsits que només serveixen per a
crear problemes, que els eliminin a tots...”, que tal com reflexa la pròpia
memòria de la CEOE del 2010, ja se’n cuidarà
ell d’administrar el diner públic. Dels 587 M € del seu pressupost, gairebé 400 M € vénen de les
diferents administracions (en una part important, destinats a la formació
ocupacional), amb una estructura de 230 organitzacions empresarials i 5.000
organitzacions de base, amb milers d’empleats alliberats, destinats a les
funcions de l’organització... Si això no és una estructura administrativa ,
burocràtica i parasitària, segur que el sr. Rosell ens dirà què és.
El mateix pel sindicats més representatius o
“sistèmics”, és a dir UGT i CCOO, també el 2010 van rebre cada un prop de 200 M € només en fons
ocupacionals, amb les seves corresponents estructures i deixant a part la resta
de subvencions que reben de totes les administracions.
Per cert, amb els interrogants que s’han
plantejat des de ja fa anys en l’aplicació correcta dels fons ocupacionals,
fins i tot amb consideracions al respecte per part del Tribunal de Comptes.
Menció a part tenen els partits polítics i
fundacions pròpies: només del Congrés es van repartir el 2012, 65M €; a més de totes les subvencions públiques
i les ja també “conegudes” aportacions privades.
A tall d’exemple veieu el BOE 196 de 16/08/12 pàg.59083, BOJA 7 de 12/01/2012 pàgs. 45,46,... , BOCYL 124 de 29/06/2012 pàg. 43727, i si teniu algun moment dediqueu-vos a repassar de tant en tant els diaris oficials de les diferents administracions: van plens de subvencions atorgades a altres entitats, organismes, associacions... per exemple, DOGC 6321 de 22/02/13 pàg.9945, DOGC 6311 de 8/02/13 pàg. 6945.
També es pot anar
pagant el rescat bancari, que des de l’inici de la crisi ha rebut en avals i
ajuts directes més de 220.000M €. Algú s’ha preguntat amb quina part d’aquesta
quantitat s’hauria pogut evitar de deixar a gent sense un sostre on viure?
Només l’import del 2012 ha
suposat més del 3% del PIB de l’Estat; recordem que el dèficit de la Generalitat no ha
arribat al 2% del seu pressupost.
Segurament, molts dels casos descrits són inevitables, però
molts d’altres es poden revisar i fins i tot eliminar. El que no pot
ser és que tot el cost de l’actual conjuntura l’hagin d’assumir els mateixos,
és a dir, els ciutadans, i que s’oblidin de les grans empreses (algunes de les
quals un dia van ser públiques i d’altres s’han fet grans a base de treballar
per les administracions) i que ara estan en mans d’una oligarquia que influeix
en tots els nivells de decisió i que realment semblen intocables, o com el rei
d’Espanya, són inviolables.
Per tot plegat, els treballadors públics diem que ja n’hi ha prou de corrupció, de retallades socials, de pèrdua de drets i en definitiva de traspassar les línees vermelles de la dignitat que com a persones creiem que tenim.
dilluns, 11 de març del 2013
Conseqüències de les retallades
Els polítics d'avui no estan inventant res de nou. El Sr. Mas-Colell està aplicant les mateixes mesures que, als anys 20, va fer en Churchill: treballar més hores per menys diners.En aquell moment, no sols no es va crèixer alló que s'esperava, sino es va fer impossible crear un model de creixement basat en el consum.
Quan va arribar la crisi del 29 i la recessió del 30, els EEUU, un país poc sospitós de ser socialista, van adoptar el que s'anomena New Deal, que va consistir en apujar salaris i reduïr hores de feina. Com a conseqüència, havia més llocs de treball per a cobrir aquestes hores de més, i els que sortien de la feina ho invertien en consum. Això va reactivar l'economia del país.
Us deixem amb les últimes dades sobre la reducció de salaris que s'han publicat avui a El País.
"Los recortes a los funcionarios causan la mayor caída del coste salarial desde 2000
La devaluación interna y los descensos de salarios cogen fuerza en el cuarto trimestre de 2012
El índice del INE arroja un retroceso del 19% entre los trabajadores de las Administraciones
El general refleja una bajada del 4% con respecto a los últimos meses de 2011
La devaluación interna de la economía española vía moderación de salarios cogió fuerza en el cuarto trimestre de 2012, cuando el coste salarial bajó un 4% con respecto al mismo periodo del año anterior, según los datos publicados esta mañana por el INE. Este descenso es el más intenso registrado en la serie estadística, que arranca en 2000, y su principal causa está en los recortes aplicados a los funcionarios, donde el coste salarial se desploma un 19% por la supresión de la paga extra de navidad, todo un récord.Según los datos de la oficina de estadística, el coste por asalariado de los trabajadores de la Administración Pública, los cuerpos de seguridad y el personal de la Seguridad Social bajó un 19% en el cuarto trimestre con respecto a los últimos meses de 2011. También se reducen con fuerza los costes entre el colectivo de los empleados de la sanidad, con un descenso sin precedentes del 12%; y entre los de la educación, donde bajan un 4,5%, aunque en estos dos colectivos también hay trabajadores de centros privados.
Fuera del apartado de los trabajadores de los servicios públicos, que han protagonizado en primera persona los ajustes aprobados por el Gobierno para rebajar el déficit, tampoco hay buenas noticias para el bolsillo del resto de asalariados, ya que el coste salarial está directamente ligado con los sueldos.
El índice de coste salarial de los trabajadores no vinculados a la Administración sufren una clara moderación que, salvo en el caso de los empleados de las industrias extractivas y de la energía, se ven ampliamente superados por la inflación, que cerró 2012 en el 2,9%. En concreto, la variación registrada en el cuarto trimestre va de una caída del 3% para los empleados de las empresas de suministro de agua y saneamiento, hasta una subida del 1,5% en la industria manufacturera. Comercio, hostelería, información y actividades artísticas o recreativas registran descensos.
Los datos que ha hecho públicos el INE esta mañana constatan lo que ya venían diciendo otras estadísticas, como las cifras de contabilidad nacional, conocidas a principios de marzo. Según estos datos, nunca antes el conjunto de remuneraciones salariales había caído tanto como en el cuarto trimestre de 2012, con un descenso del 8,5% anual. El contraste con el excedente de empresas y autónomos, que creció un 1,4%, fue notable. Hasta el punto de que las rentas empresariales superaron por primera vez a las salariales en el reparto de la riqueza relación con el PIB.
Sin embargo, más allá de los números, las estadísticas no hacen más que confirmar la realidad que viven muchas familias, que han visto como los problemas para llegar a fin de mes han aumentando porque, por culpa de la crisis, cada vez tienen menos ingresos mientras el coste de la vida no para de subir."
Font: El País. Edició: 11 de març de 2013
divendres, 8 de març del 2013
Qui són els culpables?
El Sr. Francisco J. Bastida, Catedràtic de Dret Constitucional de la Universidad de Oviedo, dóna una visió molt encertada de la realitat del funcionariat, de la percepció del mateix al carrer i de l'ús que en fan els polítics per desviar l'atenció sobre els veritables problemes i/o culpables.
"FRANCISCO J. BASTIDA.
CATEDRÁTICO DE DERECHO CONSTITUCIONAL
Con el funcionariado está sucediendo lo mismo que con la crisis económica. Las víctimas son presentadas como culpables y los auténticos culpables se valen de su poder para desviar responsabilidades, metiéndoles mano al bolsillo y al horario laboral de quienes inútilmente proclaman su inocencia. Aquí, con el agravante de que al ser unas víctimas selectivas, personas que trabajan para la Administración pública, el resto de la sociedad también las pone en el punto de mira, como parte de la deuda que se le ha venido encima y no como una parte más de quienes sufren la crisis. La bajada salarial y el incremento de jornada de los funcionarios se aplauden de manera inmisericorde, con la satisfecha sonrisa de los gobernantes por ver ratificada su decisión.
Detrás de todo ello hay una ignorancia supina del origen del funcionariado. Se envidia de su status -y por eso se critica- la estabilidad que ofrece en el empleo, lo cual en tiempos de paro y de precariedad laboral es comprensible; pero esta permanencia tiene su razón de ser en la garantía de independencia de la Administración respecto de quien gobierne en cada momento; una garantía que es clave en el Estado de derecho. En coherencia, se establece constitucionalmente la igualdad de acceso a la función pública, conforme al mérito y a la capacidad de los concursantes. La expresión de ganar una plaza «en propiedad» responde a la idea de que al funcionario no se le puede «expropiar» o privar de su empleo público, sino en los casos legalmente previstos y nunca por capricho del político de turno. Cierto que no pocos funcionarios consideran esa «propiedad» en términos patrimoniales y no funcionales y se apoyan en ella para un escaso rendimiento laboral, a veces con el beneplácito sindical; pero esto es corregible mediante la inspección, sin tener que alterar aquella garantía del Estado de derecho.
Los que más contribuyen al desprecio de la profesionalidad del funcionariado son los políticos cuando acceden al poder. Están tan acostumbrados a medrar en el partido a base de lealtades y sumisiones personales, que cuando llegan a gobernar no se fían de los funcionarios que se encuentran. Con frecuencia los ven como un obstáculo a sus decisiones, como burócratas que ponen objeciones y controles legales a quienes piensan que no deberían tener límites por ser representantes de la soberanía popular. En caso de conflicto, la lealtad del funcionario a la ley y a su función pública llega a interpretarse por el gobernante como una deslealtad personal hacia él e incluso como una oculta estrategia al servicio de la oposición. Para evitar tal escollo han surgido, cada vez en mayor número, los cargos de confianza al margen de la Administración y de sus tablas salariales; también se ha provocado una hipertrofia de cargos de libre designación entre funcionarios, lo que ha suscitado entre éstos un interés en alinearse políticamente para acceder a puestos relevantes, que luego tendrán como premio una consolidación del complemento salarial de alto cargo. El deseo de crear un funcionariado afín ha conducido a la intromisión directa o indirecta de los gobernantes en procesos de selección de funcionarios, influyendo en la convocatoria de plazas, la definición de sus perfiles y temarios e incluso en la composición de los tribunales. Este modo clientelar de entender la Administración, en sí mismo una corrupción, tiene mucho que ver con la corrupción económico-política conocida y con el fallo en los controles para atajarla.
Estos gobernantes de todos los colores políticos, pero sobre todo los que se tildan de liberales, son los que, tras la perversión causada por ellos mismos en la función pública, arremeten contra la tropa funcionarial, sea personal sanitario, docente o puramente administrativo. Si la crisis es general, no es comprensible que se rebaje el sueldo sólo a los funcionarios y, si lo que se quiere es gravar a los que tienen un empleo, debería ser una medida general para todos los que perciben rentas por el trabajo sean de fuente pública o privada. Con todo, lo más sangrante no es el recorte económico en el salario
del funcionario, sino el insulto personal a su dignidad. Pretender que trabaje media hora más al día no resuelve ningún problema básico ni ahorra puestos de trabajo, pero sirve para señalarle como persona poco productiva. Reducir los llamados «moscosos» o días de libre disposición -que nacieron en parte como un complemento salarial en especie ante la pérdida de poder adquisitivo- no alivia en nada a la Administración, ya que jamás se ha contratado a una persona para sustituir a quien disfruta de esos días, pues se reparte el trabajo entre los compañeros. La medida sólo sirve para crispar y desmotivar a un personal que, además de ver cómo se le rebaja su sueldo, tiene que soportar que los gobernantes lo estigmaticen como una carga para salir de la crisis. Pura demagogia para dividir a los paganos.
En contraste, los políticos en el poder no renuncian a sus asesores ni a ninguno de sus generosos y múltiples emolumentos y prebendas, que en la mayoría de los casos jamás tendrían ni en la Administración ni en la empresa privada si sólo se valorasen su mérito y capacidad. Y lo grave es que no hay propósito de enmienda. No se engañen, la crisis no ha corregido los malos hábitos; todo lo más, los ha frenado por falta de financiación o, simplemente, ha forzado a practicarlos de manera más discreta.
Francisco J. Bastida.
Catedrático de Derecho Constitucional.
Universidad de Oviedo."
CATEDRÁTICO DE DERECHO CONSTITUCIONAL
Con el funcionariado está sucediendo lo mismo que con la crisis económica. Las víctimas son presentadas como culpables y los auténticos culpables se valen de su poder para desviar responsabilidades, metiéndoles mano al bolsillo y al horario laboral de quienes inútilmente proclaman su inocencia. Aquí, con el agravante de que al ser unas víctimas selectivas, personas que trabajan para la Administración pública, el resto de la sociedad también las pone en el punto de mira, como parte de la deuda que se le ha venido encima y no como una parte más de quienes sufren la crisis. La bajada salarial y el incremento de jornada de los funcionarios se aplauden de manera inmisericorde, con la satisfecha sonrisa de los gobernantes por ver ratificada su decisión.
Detrás de todo ello hay una ignorancia supina del origen del funcionariado. Se envidia de su status -y por eso se critica- la estabilidad que ofrece en el empleo, lo cual en tiempos de paro y de precariedad laboral es comprensible; pero esta permanencia tiene su razón de ser en la garantía de independencia de la Administración respecto de quien gobierne en cada momento; una garantía que es clave en el Estado de derecho. En coherencia, se establece constitucionalmente la igualdad de acceso a la función pública, conforme al mérito y a la capacidad de los concursantes. La expresión de ganar una plaza «en propiedad» responde a la idea de que al funcionario no se le puede «expropiar» o privar de su empleo público, sino en los casos legalmente previstos y nunca por capricho del político de turno. Cierto que no pocos funcionarios consideran esa «propiedad» en términos patrimoniales y no funcionales y se apoyan en ella para un escaso rendimiento laboral, a veces con el beneplácito sindical; pero esto es corregible mediante la inspección, sin tener que alterar aquella garantía del Estado de derecho.
Los que más contribuyen al desprecio de la profesionalidad del funcionariado son los políticos cuando acceden al poder. Están tan acostumbrados a medrar en el partido a base de lealtades y sumisiones personales, que cuando llegan a gobernar no se fían de los funcionarios que se encuentran. Con frecuencia los ven como un obstáculo a sus decisiones, como burócratas que ponen objeciones y controles legales a quienes piensan que no deberían tener límites por ser representantes de la soberanía popular. En caso de conflicto, la lealtad del funcionario a la ley y a su función pública llega a interpretarse por el gobernante como una deslealtad personal hacia él e incluso como una oculta estrategia al servicio de la oposición. Para evitar tal escollo han surgido, cada vez en mayor número, los cargos de confianza al margen de la Administración y de sus tablas salariales; también se ha provocado una hipertrofia de cargos de libre designación entre funcionarios, lo que ha suscitado entre éstos un interés en alinearse políticamente para acceder a puestos relevantes, que luego tendrán como premio una consolidación del complemento salarial de alto cargo. El deseo de crear un funcionariado afín ha conducido a la intromisión directa o indirecta de los gobernantes en procesos de selección de funcionarios, influyendo en la convocatoria de plazas, la definición de sus perfiles y temarios e incluso en la composición de los tribunales. Este modo clientelar de entender la Administración, en sí mismo una corrupción, tiene mucho que ver con la corrupción económico-política conocida y con el fallo en los controles para atajarla.
Estos gobernantes de todos los colores políticos, pero sobre todo los que se tildan de liberales, son los que, tras la perversión causada por ellos mismos en la función pública, arremeten contra la tropa funcionarial, sea personal sanitario, docente o puramente administrativo. Si la crisis es general, no es comprensible que se rebaje el sueldo sólo a los funcionarios y, si lo que se quiere es gravar a los que tienen un empleo, debería ser una medida general para todos los que perciben rentas por el trabajo sean de fuente pública o privada. Con todo, lo más sangrante no es el recorte económico en el salario
del funcionario, sino el insulto personal a su dignidad. Pretender que trabaje media hora más al día no resuelve ningún problema básico ni ahorra puestos de trabajo, pero sirve para señalarle como persona poco productiva. Reducir los llamados «moscosos» o días de libre disposición -que nacieron en parte como un complemento salarial en especie ante la pérdida de poder adquisitivo- no alivia en nada a la Administración, ya que jamás se ha contratado a una persona para sustituir a quien disfruta de esos días, pues se reparte el trabajo entre los compañeros. La medida sólo sirve para crispar y desmotivar a un personal que, además de ver cómo se le rebaja su sueldo, tiene que soportar que los gobernantes lo estigmaticen como una carga para salir de la crisis. Pura demagogia para dividir a los paganos.
En contraste, los políticos en el poder no renuncian a sus asesores ni a ninguno de sus generosos y múltiples emolumentos y prebendas, que en la mayoría de los casos jamás tendrían ni en la Administración ni en la empresa privada si sólo se valorasen su mérito y capacidad. Y lo grave es que no hay propósito de enmienda. No se engañen, la crisis no ha corregido los malos hábitos; todo lo más, los ha frenado por falta de financiación o, simplemente, ha forzado a practicarlos de manera más discreta.
Francisco J. Bastida.
Catedrático de Derecho Constitucional.
Universidad de Oviedo."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)